PERSONES per DINERS. La cara oculta del sector social.

Feia temps que ho veiem venir i per això ens vam començar a reunir. Primer unes quantes, després moltes més. Ens preocupava la precarització laboral que estàvem sostenint en el tercer sector, en el sector social. A més, teníem el govern dels millors, dels millors en retallar i privatitzar i canviar el model de l’estat del benestar social.  I ja des dels primers dies, les retallades ens van afectar, no només com a treballadores (amb rebaixes de sous, impagaments a les entitats socials que ens tenien contractades i que ens portava a treballar cobrant la meitat del sou, això qui tenia sort), sinó que començàvem a veure com afectava a la qualitat del servei que podíem donar a les usuàries. Extra escolars que no podíem oferir, activitats que havíem de deixar de fer, pujada del ratio de nois i noies que havíem d’educar i un llarg etcètera. I mentre aguantàvem les difamacions dels consellers de la Generalitat, que deien que les retallades eren pel bé de l’eficiència, veiem com es començaven a renegociar els convenis col·lectius. Que si bé no eren una meravella, ens donaven una estabilitat i un reconeixement a la nostre feina. I la majoria d’entitats socials callaven. Era la palanca del canvi de model, del Benestar Social a l’Estat de Beneficència.

I quan ens vam començar a mobilitzar pels nostres drets i per la qualitat que podíem oferir a les usuàries, veiem la complicitat entre la Generalitat i les grans entitats socials, que es fregaven les mans perquè se’ls hi obria la porta per precaritzar encara més els nostres contractes que tenim com a treballadores. Van començar a aflorar contractes on se’ns contractava com a integradors i no com a educadores o titulacions superiors, o fins i tot com a voluntaris alliberats (que algú ens expliqui, si us plau, quina categoria laboral és aquesta). I les entitats socials, aquests grans monstres del monopoli del sector social, aquestes que s’autodenominen entitats sense ànim de lucre, somreien per dins. Pensaven i pensen: treballadora precaritzada, treballadora justament formada, ben disciplinada, poc queixosa. Això és el que volem?. I encara més somreien les entitats religioses, com Soñar Despierto, dels Legionarios de Cristo, perquè per fi les seves activitats eren sol·licitades per les entitats socials perquè tenen cost zero. Cost zero econòmic, però ja sabem qui hi ha darrera i amb quins valors volen adoctrinar. Com també les entitats bancàries, sobretot La Caixa, que a través de la seva Obra Social obté beneficis a través de grans muntatges publicitaris con la Mataró de TV3 del 2011 contra la pobresa. I ja sabem, sobren cadires, no en falten.

Estem davant la porta de la privatització sui generis del sector social, aquest que sempre ha estat invisibilitzat però que és un pilar fonamental de l’estat del benestar social. Perquè es constata que tot es precaritza menys els sous dels patronats de les fundacions o de les cúpules directives de les grans associacions. I quina publicitat més bona que es diguin entitats sense ànim de lucre, mentre els directius i directores cobren sous mensuals astronòmics. I quina millor publicitat que tenir la complicitat dels ajuntaments i la Generalitat, que els atorguen premis i distincions per la suposada gran feina que fan. Com recentment ha passat amb El Casal dels Infants per l’Acció Social als Barris, entitat membre de l’ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), recentment guardonada amb el premi Voluntariat 2012. Mentre que per la porta de darrera ha denunciat el Conveni de l’Acció Social i acomiada als treballadors i treballadores que s’involucren en els comitès d’empresa per aturar tota aquesta deriva. Acomiadaments que s’han basat en motius i valoracions totalment subjectives, no demostrables i extralaborals, sense cap comunicació per part de cap responsable que el seu treball no era satisfactori. I utilitzant fórmules i procediments totalment expeditius i abusius, com l’acomiadament disciplinari, que no només afecta a la treballadora acomiadada, sinó que s’executa, també, per disciplinar a través de la por a la resta de la plantilla . Per una banda incomplint l’acord intern de l’entitat, i per l’altra, amb maneres de fer més pròpies de l’empresa privada amb ànim de lucre que d’una entitat social.

Però el Casal dels Infants no és l’únic cas.

La Fundació Mercè Fontanilles no té problemes amb amenaçar, sancionar o acomiadar fins i tot als representants dels treballadors/eres.

APIP  ha deixat de pagar el 40% de les nòmines, comunicant a les seves treballadores  que han de considerar-ho com un préstec a l’entitat.

Eveho utilitza les 30 hores de formació a què tenen dret els i les seves treballadors/res com borsa d’hores de treball a ubicar discrecionalment per l’empres

– Filles de Maria Auxiliadora, un cas particularment greu, sancionades per Inspecció de Treball amb una multa de 5000 euros per incomplir la llei de prevenció de riscos laborals pel que fa a horaris i conciliació de la vida personal i laboral.

Fundació Resilisaquesta entitat, que gestiona molts CRAE’s i 2 CREI’s de la DGAIA i té beneficis, deu part de la paga extra de Juliol a les seves traballadores i ja els va avisar a l’Octubre de que a partir d’aquest mes cobrarian les nomines enrtre el 1 i 15 de cada mes i que segurament no cobrarien la totalitat de la paga extra de Nadal (sense saber si la Generalitat pagaria el seu deute). Al final, cobraran al gener tan sol un 55% d’aquesta paga de Nadal. La resta s’uneix a la deuta de juliol.

Des de DASC, col·lectiu que Defensa l’Acció Social i Comunitària, que estem impulsant la Marea Taronja del Sector Social en Lluita; que som i volem seguir sent node de tota la resta de col·lectius del sector que lluitem per visualitzar que el Sector social és de totes, com ho és la sanitat o l’ensenyament públic; que l’estafa anomenada crisis no ens pot portar a un canvi de model de l’Antic Règim on la beneficència era l’eix del sector social; denunciem les pràctiques d’aquestes entitats socials amb mentalitat empresarial que acomiaden a les treballadores per lluitar pels drets laborals i la qualitat del servei cap a les usuàries.

Que no ens enganyin! Que aquí el que s’està canviant és el model i el paradigma, i no que són unes retallades circumstancials. Que no ens enganyin!, com va voler fer el Molt Honorable Conseller de Benestar Social i Família (diguem-li molt honorable perquè després no ens denunciïn per intromissió a l’honor com a les companyes de Cafè en Llet), en Josep Lluís Cleries, que es va atrevir a dir en l’últim congrés de la FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció i Educació a la Infància i Adolescència), que la solució estava en la independència i que el que s’estava fent era temporal. No Sr. Cleries, més enllà del que creiem cadascuna sobre el procés d’autodeterminació, aquí del que es tracta és de la voluntat política de canviar el model. De no voler invertir en qualitat laboral i en un dels drets fonamentals que té la població. De tornar a les pràctiques de les entitats religioses d’abans i alliberar-se d’una obligació que és de l’administració i de la societat.

Per tot això, des de DASC, volem denunciar i diem prou!

No als acomiadaments disciplinaris!

Parem la destrucció del sistema de Benestar Social!

Imatge

Defensem l’Acció Social i Comunitària.

Anuncis

6 thoughts on “PERSONES per DINERS. La cara oculta del sector social.

  1. Per que no us informeu abans de parlar d’una entitat? perque acabeu de dir coses molt incertes. Soc treballadora del casal, i he estat representant sindical, i ja us dic que aixo que dieu, no es cert. No cuestiono que qui us ha dit tot aixo, hagi estat acomiadada injustament segons la seva opinio, pero es un tema de valoracio del seu cap directe, com tots els acomiadaments al Casal. Mireu estadistiques sobre quanta gent ha estat acomiadada els ultims anys, es molt poca. Mireu el conveni laboral que tenen signat, mireu les condicions. wmj laborals, mireu els sous, i sobretot, PREGUNTEU als seus treballadors i extreballadores

    • Vamos, que hay otras entidades de las que podeis hablar largo y tendido, preguntad a cualquier sindicato. Asi perdeis credibilidad. Un despido injusto no te convierte en SEAT

      • Hola Lis. La DASC és un espai obert en el que caben moltes visions i opinions, també la teva, així que t’animem a venir a qualsevol de les nostres assemblees per conèixer-nos i poder parlar sobre aquest tema i molts altres que segur que també són del teu interès.
        La visió que aportem en l’article és una de les moltes que hi ha sobre la gestió d’aquesta entitat i de moltes altres, la teva, com la nostra, són respectables. La que apareix en el text compta amb la vivència i testimoni de diverses persones que l’han viscut, pel que el contrast hi és present.
        Salutacions.

    • No deja de sorprender que una ex representante de l@s trabajador@s, ante un despido disciplinario, se ponga del lado de la empresa, sobre todo cuando leo que se ha despedido a trabajador@s “que se involucran en los comités de empresa” (deduzco que no eran de tu sindicato). Quizá la cosa sería diferente si l@s trabajador@s del sector fuésemos así de efusivos a la hora de apoyarnos frente a los abusos empresariales en lugar de buscar el favor de nuestr@s jef@s aún a costa de nuestr@s compañer@s.

      • Hola Francisco. Aunque desde la DASC nos encanta que hagais comentarios en nuestro bloc y que nuestros artículos y posts generen debate, no pretendemos que este espacio se convierta en un foro en el que unos nos llevemos la contraria a las otras. Tal como le comentamos a la compañera del comentario anterior, te animamos a que vengas a participar a las asambleas y podamos poner sobre la mesa el tema y debatirlo entre todas. Seguro que sera mucho más enriquecedor y podremos sacar aprendizajes que nos serviran para la lucha por la defensa del sector social, que es en lo que estamos. Un saludo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s