Habitus Malum

– 18.25…joder!- i el tio un altre cop penjant-se. Segur que arribarà a l’hora de l’Ari i jo aquí esperant-lo com un tolay. Sempre em fa el mateix i després vindrà amb l’excusa de què és culpa del seu curro, que no pot deixar el centre sense cap educadora… o ves a saber, a lo millor se li ha brotat algun i la té liada.. millor em demano un quinto i unes olives i així vaig esperant..
– Perdona, un quinto i unes olives quan pugis..-
– Marxant!..-
Parlant del rei de Roma, mira qui entra.
– eeei mestre! Ho sento per l’hora, però ha arribat tard el torn següent i no podia sortir abans… –
– Doncs ja li podries dir al col·lega que sigui més puntual, no?.-
– Doncs sisi, s’ho podria currar més, la veritat, però ja saps que el problema no  ve d’aquí. Que no és una qüestió individual, sinó de la dinàmica col·lectiva que portem.-
– va tio, no et flipis! ara no em surtis amb el rollito de sempre.
– És que si vas al fons del problema, no és si puntualment ve o no a l’hora una persona, sinó de quines coses som capaces d’aguantar com a treballadores en nom de l’usuària..-
– perdona? Que em vols dir, que ens fan xantatge?..és molt fort el que dius eh…-
– Home Andreu… te’n fots de mi o que? No veu ser vosaltres els de serveis socials qui veu haver de gestionar el tema de les PIRMIS? I no ho veu fer condicionats pels usuaris?-
– però..-
– ni peròs ni peres. El marron el veu haver de solucionar vosaltres. Primer que de la manera que ho va fer la Generalitat, quasi ben bé amb nocturnitat i alevosia, us va deixar en una posició davant de les usuàries d’aguantar la tempesta. Perquè clar, quan toques els diners amb que realment les famílies estan subsistint com poden, no esperaràs que moltes reaccionin amb un somriure, no?-
-..no, la veritat… més d’una va rebentar-
– I no només això, sinó que tu saps que de cop, vas haver de reconfigurar l’horari laboral, la setmana i si cal el mes. Perquè clar, com que estàs vinculat amb l’usuari i no el pots deixar tirat, resultat que “involuntàriament” acceptes canviar el teu horari, fent quasi doble jornada laboral si cal-
– sisi, tens raó.-
– com si el problema  fos teu i l’haguessis de solucionar, no? Amb la pressió a més de saber que les teves jefes t’exigeixen l’esforç..-
-..sisi, una mica més i aquells dies quasi visc a la feina.-
– et vas endur la casa a la feina, eh?-
– ja veus! No vaig tenir temps ni quasi de fer la meva..-
– i tu creus que allò era un problema teu individual o és que mai en bloc heu posat uns límits?-
– vist així, potser tens raó. Una mica és com allò que vam parlar amb l’Ari, no? Allò de què en la seva fundació resulta que si van al metge per una malaltia comuna, han de tornar les hores, com si no tinguessin dret ni a posar-se malalts, no?-
– totalment..-
– està clar que si entre totes no ho parles, acabes sucumbint a la dinàmica imposada i fas el que tothom fa.-
– i això que en aquests casos no hi tenen res a veure els usuaris, però igualment moltes de nosaltres traguem sense ni intentar-ho negociar..-
– tens tota la raó! Per una banda, com que treballem amb persones que necessiten ajuda resulta que ens auto-exigim el màxim, i per l’altra, sembla que estiguem treballant en universos diferents i no en el mateix àmbit laboral.. és que vamos, a mi m’obliguen com a l’Ari a tornar les hores per haver anat al metge i la lio parda!.-
– Jo crec que l’has clavada. Resulta que retallen en sanitat o educació, i les treballadores i usuàries surten al carrer i busquen lluitar pels seus drets. Nosaltres fa anys que vivim amb unes condicions laboral precàries, ens retallen, està per veure com ens afectarà la nova Reforma Laboral… i ningú surt al carrer, ningú!-
– Doncs hauríem de començar a fer alguna cosa, i no només anar a la Vaga General…-
– eeeii família!!! Com esteu??-
– Cony! Que fots aquí Ari? Si són les 19.15-
– Doncs que al centre no teníem nenes, que estan de colònies i m’han dit que no anés a treballar…-
– Però te’l paguen, no?-
– jajajaja… me parto! Me troncho xaval!-
– que cabrons.. però si això no ho has decidit tu. Si no és ni un dia personal, no?-
– nono.. i m’ho van dir ahir! Màxima previsió pel que es veu.. així va el centre.. i aquí la menda o els hi torna les hores un altre dia o no me les paguen.. i sort que aquest mes no vaig justa de pasta, sinó ja veuria com puc quadrar el mes…-
– joder! Doncs com a mínim ja podies haver vingut abans, no? que jo aquí estava sol esperant a la perla de l’Enric..-
– figuraaa! Que he fet una cosa millor.. Sabeu què? He estat parlant amb una col·lega que s’està reunint amb una gent, DACS o DASC crec que es diuen.. resulta que és una penya que treballa en el sector social i comunitari, i estan intentant impulsar un debat entre totes les treballadores del sector. Faenon!-
– D’això parlàvem amb l’Andreu! De lo malament que està el patí..-
– Ja veus, doncs avui m’he enterat d’una última! Resulta que hi ha un centre on el torn de nit està obligat a planxar-li la roba a la monja, perquè com que resulta que part de les tasques del torn de nit és planxar la roba dels menors, pues te comes el iva..-
– no querias caldo, pues dos tazas!-
– eo, doncs hem de fer alguna cosa, no?-
– Doncs sí, perquè semblen tonteries però és que al final dóna la sensació que no tinguem límit. A cada centre, a cada fundació, aquí la penya funciona com vol i totes acabem acceptant coses que són surrealistes… perquè ja m’explicareu com es traga que li planxis la roba a la monja??-
– És que és es colmo eh!-
– Per flipar! És com si a un treballador d’una empresa l’obliguessin a netejar-li el cotxe privat del jefe durant el seu horari laboral.. i tu allà aguantant… per flipar!
– S’hauria de fer un llibre de les coses que acabem fent i tragant. És com aquella col.lega que treballava en un PDC i es va trobar que durant tres mesos no sabria si cobraria o no, perquè l’associació de veïnes havia de demanar un crèdit per poder pagar els sous. –
– Doncs sí..i per començar, jo tinc clar que amb aquesta gent del DASC vull col·laborar, vull treure-hi el nas.  El tema d’intentar generar un debat en xarxa sobre les nostres condicions laborals, com afecta això a la nostra feina amb els usuaris.. tot això, em sembla bàsic, no creieu?-
– Doncs sí.. encara que jo la veritat no se si tinc molt temps per passar-m’hi, però estaria bé que circulés la informació..-
– Home, lo xulo seria que poguéssim participar contra més millor però sinó, et pots passar pel seu blog i així ajudar a difondre el debat que es vagi posant sobre la taula o participar-hi només de tant en tant, al teu estil..
– Però vosaltres dos creieu que servirà d’alguna cosa tot això? I que hi diu el CEESC o el CTS de tot això?
– El CEESC o el CTS? Ara et preguntes pels col.legis professionals? No fotem… a més, l’argument aquest de si lluitar servirà d’alguna cosa o no, ja està una mica sobat, no? Està clar que si no fem res, això anirà a pitjor. Perquè ningú se’n preocupa el suficient, ni s’aixeca la nostra veu amb prou força… a més, quantes vegades els hi diem a les nostres usuàries, als nostres nens de centre, que si no s’esforcen no ho aconseguiran?
DASC
Defensem l’Acció Social i Comunitària
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s